La primavera.Que dir de la primavera.Es una estació rara.Encara fa fred , peró també comença a fer calor , i hi ha dies que no se que posar-me.Si m´abrigo molt tinc calor i si em poso alguna samarreta de maniga curta o de tela fina , tinc fred. es un rotllo! I a mes també tenim l´estima polen dels arbre.A mi s´em fica a tot arreu, als ulls , al nas, al coll... Jo em quedaria eternament al mes de juny.Ni molta calor i gens de fred. Que en penseu vosaltres? Quin mes de l´any us agrada més? A mi m´agrada la calor , pero no la calor extrema.Peró confesso que la tardor, quant comença a fer fresqueta,també m´agrada.A la nit , despres de sopar, estirar- me al sofá a veure la tele amb una manteta a sobre.Mmmmm! Peró el que no m´agrada gens ni mica es el canvi d´hora a l´hivern.Que a les sis de la tarde ja sigui fosc...Ufff! Quina mandra! jo no tinc ganes de sortir ni de res. El sol ens dona energia.El necessitem i es nota quan no hi es. Aprofitem a tope el sol! Espero els vostres

Ja torno ha ser aqui, despres de tornar del viatge i recuperar-nos del "jetlag". Avui us proposo una llista , del que m´agrada i el que no m´agrada. Espero que vosaltres feu el mateix i, als comentaris em deixeu la vostra llista.                                           M´agrada anar a dormir d´hora.                                           M´agrada escoltar música per el carrer, amb auriculars.                                           M´agrada fer la maleta.                                           M´agraden els entrepans.                                           M´agrada mirar el rellotge per saber l´hora.                                          No m´agrada desfer maletes.                                          No m´agraden les bosses de plástic que no són de les                                         escombraries , a les escombraries.                                          No m´agrada la gent inpuntual.                                  

Ha arribat el dia de tornar. Cap dels tres en tenim ganes. Ja estem pensant en l' any que ve.Tornar. Ha sigut un mes que hem fet de tot. Ha estat un gran mes. Hem fet mes de 900 fotos i ens emportem molts records a la memoria. Se que ho trobarem a faltar. Ara ens toca tornar a acostumar-nos al fred, al menjar , a la gent... La veritat es que no tinc cap ganes de veure a ningu.Pero quin remei... Hemk estat parlant i a veure si l' any que ve podem venir a viure mes temps a filipinas. I hope!! Encara falten unes hores per marxar i ja tinc ganes de tornar. Adeu filipinas! Fins aviat! Ja em sento part de tu!

Aquestes vacances estan sent especials. Hem celebrat l' aniversari de la nostra filla a la manera d' aqui,i ha sigut molt divertit i barat! Va vindre molta gent.Ningu li va fer cap regal, perque la gent d' aqui son pobres i no s' ho poden permetre. A Barcelona l' haguessin ompler de regals, pero la majoria no li haguessin agradat i es moririen de pena i pols en un calaix. La veritat es que ens ho vam passar molt be. I vam jugar al joc de la "cucanya"!! M'en recordo que de petita ho feien a la festa major del meu poble.Pero ara feia molts anys que no ho havia vist a cap lloc. I el menjar,tot diferent del que haguessim fet a Barcelona. I diumenge farem un bateig. Un bateig per la nena a l'estil filipi.Es diu "compil". Segur que tambe sera molt diferent i especial. La veritat es que m'agrada estar aqui.Tot es mes sensill,no hi presses com a Barcelona,i aqui la gent em tracten amb respecte. A Barcelona crec que soc invisib

Ja hi som! Despres de 15 hores de vol i les respectives hores d' espera,dilluns 25 vam arribar a l'aeroport internacional Ninoy Aquino de Manila, amb una temperatura mitjana de 32 graus. Al recollir les maletes nomes ens en van sortir cinc , i en portavem sis. Vam haver de fer cua al taulell de reclamacions i omplir el formulari. -El dia 1 de marc ens la van trobar i ens la van portar a casa- A part d' aixo, tot ens esta anant super be.No ens hem posat malalts,no ens han picat gaire els mosquits,no s' ens a espatllat el cotxe... I jo he aprofitat per anar al dentista , que aqui em surt molt mes barat que a Barcelona. Ja ens hem adaptat practicament a tot.El menjar , la calor , a la manera de viure d' aqui. I els nens? Els nens venen cada dia a jugar i no paren quiets. El joc es l' idioma universal.No els hi cal parlar,de seguida s' entenen per jugar. Ja van quedan poquets dies per tornar a la rutina de Barcelona.Pero si pogues em quedaria un temp

Hoy es viernes y domingo es el gran dia.Ya esta aqui, ya llega.He de confesar que estoy nerviosa y , solo de pensar que tenemos que pasar tantas horas en el avión, ufff... Este viaje me hace ilusión principalmente por la niña.Pero tambien me da miedo. Miedo a que mi hija se ponga enferma,se porte mal o no se...mil cosas que se me pasan por la cabeza. Es una gran aventura! Aún que ya lo hemos hecho! Fuimos a filipinas cuando la niña acababa de hacer un año, y entonces teniamos que llevar los biberones, la leche,los pañales... Ahora mi hija es más mayor y no tenemos que llevar tantas cosas, peró no sé, no quiero que se aburra,que se sienta sola porque los niños de allí no quieren jugar con ella...Más que nada por el idioma,porque al no poder comunicarse con los otros niños,será un poquito dificil , pero bueno , creo que los niños en seguida se entienden. Tengo ganas de vivir esta experiencia.No sabemos cuando podremos volver a repetirla. Si todo sale bien, será un bonito recue

" THERE ARE HUNDREDS LANGUAGES IN THE WOLD, BUT A SMILE SPEAKS THEM ALL."