Ha arribat el dia de tornar. Cap dels tres en tenim ganes. Ja estem pensant en l' any que ve.Tornar. Ha sigut un mes que hem fet de tot. Ha estat un gran mes. Hem fet mes de 900 fotos i ens emportem molts records a la memoria. Se que ho trobarem a faltar. Ara ens toca tornar a acostumar-nos al fred, al menjar , a la gent... La veritat es que no tinc cap ganes de veure a ningu.Pero quin remei... Hemk estat parlant i a veure si l' any que ve podem venir a viure mes temps a filipinas. I hope!! Encara falten unes hores per marxar i ja tinc ganes de tornar. Adeu filipinas! Fins aviat! Ja em sento part de tu!

Aquestes vacances estan sent especials. Hem celebrat l' aniversari de la nostra filla a la manera d' aqui,i ha sigut molt divertit i barat! Va vindre molta gent.Ningu li va fer cap regal, perque la gent d' aqui son pobres i no s' ho poden permetre. A Barcelona l' haguessin ompler de regals, pero la majoria no li haguessin agradat i es moririen de pena i pols en un calaix. La veritat es que ens ho vam passar molt be. I vam jugar al joc de la "cucanya"!! M'en recordo que de petita ho feien a la festa major del meu poble.Pero ara feia molts anys que no ho havia vist a cap lloc. I el menjar,tot diferent del que haguessim fet a Barcelona. I diumenge farem un bateig. Un bateig per la nena a l'estil filipi.Es diu "compil". Segur que tambe sera molt diferent i especial. La veritat es que m'agrada estar aqui.Tot es mes sensill,no hi presses com a Barcelona,i aqui la gent em tracten amb respecte. A Barcelona crec que soc invisib

Ja hi som! Despres de 15 hores de vol i les respectives hores d' espera,dilluns 25 vam arribar a l'aeroport internacional Ninoy Aquino de Manila, amb una temperatura mitjana de 32 graus. Al recollir les maletes nomes ens en van sortir cinc , i en portavem sis. Vam haver de fer cua al taulell de reclamacions i omplir el formulari. -El dia 1 de marc ens la van trobar i ens la van portar a casa- A part d' aixo, tot ens esta anant super be.No ens hem posat malalts,no ens han picat gaire els mosquits,no s' ens a espatllat el cotxe... I jo he aprofitat per anar al dentista , que aqui em surt molt mes barat que a Barcelona. Ja ens hem adaptat practicament a tot.El menjar , la calor , a la manera de viure d' aqui. I els nens? Els nens venen cada dia a jugar i no paren quiets. El joc es l' idioma universal.No els hi cal parlar,de seguida s' entenen per jugar. Ja van quedan poquets dies per tornar a la rutina de Barcelona.Pero si pogues em quedaria un temp