HISTORIA FAMILIAR

Aquest matí per la radio he sentit a un senyor de madrid, un politic crec que era, que deia que als independentistes catalans els han "ensenyat" a ser-ho.

Doncs a mi ningú m´ha "ensenyat" a estimar el meu país.Crec que es algo que et surt de dins, si tens sentiments, es clar.
Penso que una persona no es del lloc on néix, si no del lloc on créix.
Es a dir, si la teva partida de naixament diu que vas néixer a una ciutat X , peró tu has viscut a una altra ciutat, un altre país, doncs t´estimarás la ciutat i el país que conéixes,no?

Us explicaré la historia de la meva avia materna.
Ella va néixer a Mazarrón,Murcia,peró als vuit anys, va vindre amb els seus pares a viure a Catalunya.Concretament , a Sabadell, per que el seu pare, el meu besavi , s´havia de fer cárrec d´una fabrica d´un familiar.

La meva ávia va anar a l´escola i va apendre a llegir i escriure en catalá.Era el temps de la República.

Per les vacances anaven a Múrcia a veure a la familia.I així van anar passant els anys.

A l´any 1938 a la meva ávia la van  agafar i la van ficar a la presó, sense judici ni res.L´acusaven de col-laborar amb els franquistes.
La meva ávia era innocent.La que col-laborava amb els franquistes, i tenia una pel-licula amagada al saler de casa era la seva germana.

Va estar nou mesos a la presó.Quan Franco va guanyar la guerra, va treure a tota la gent innócent de les pressons repúblicanes.
La meva ávia, al sortir de la presó es va fer de la " sección femenina de la falange y de las J.O.N.S"

Jo crec que, per que no va tindre més remei.
Doncs si, la meva ávia era falangista, peró ningú més que ella s´estimava Catalunya i la "seva" Moreneta.

Amb aixó vull dir que no podem triar on néixem peró podem estimar el que cóneixem i el que no cóneixem , intentar entendre-ho.

A tots aquest que critiquen el catalá i als que el parlem , i que estan intentant esborrar-lo del mapa , els hi diria que perqué no intenten apendre´l.
A lo millor es sorprenen i els hi agrada i tot,